Emperador Wen de Sui
  | |
| Nom de temple | 高祖 |
|---|---|
| Nom pòstum | 文皇帝 |
| Biografia | |
| Naixement | 21 juliol 541 Chang'an |
| Mort | 13 agost 604 (63 anys) Baoji (dinastia Sui) |
| Emperador de la Xina dinastia Sui | |
| 4 març 581 – 13 agost 604 (mort en el càrrec) ← Emperor Jing of Northern Zhou (en)  , Chen Shubao (en) , Emperor Jing of Western Liang (en) – Sui Yangdi (oc) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | House of Yang (en) |
| Cònjuge | Empress Dugu Qieluo Consort Chen |
| Fills | Princess Yifeng (  ) Princess Xiangguo ( ) Princess Guangping ( ) Empress Dugu QieluoYang Liang ( ) Empress Dugu QieluoYang Lihua ( ) Empress Dugu QieluoYang Yong ( ) Empress Dugu QieluoSui Yangdi ( ) Empress Dugu QieluoYang Jun ( ) Empress Dugu QieluoYang Xiu ( ) Empress Dugu QieluoPrincess Lanling ( ) Empress Dugu Qieluo |
| Pares | Yang Zhong i Lü Kutao |
| Germans | Yang Shuang |
| Parents | Yang Zhen, ancestre Yang Shao, relació de parentiu |
L'Emperador Wen de Sui (隋文帝) (541-604), nom personal Yang Jian (楊堅), nom Xianbei Puliuru Jian (普六茹堅), o Naluoyan (那羅延), va ser el fundador i primer emperador de la Xina de la Dinastia Sui. Va unificar el país i va estendre el budisme per la Xina.
Serví a l'exèrcit durant el regnat dels emperadors Wu i Xuan i, quan aquest darrer morí l'any 580, Yang va ser el regent. Després de vèncer el general Yuchi Jiong, establí la dinastia Sui (com l'emperador Wen). En general va ser un període de prosperitat. Al principi del seu imperi va combatre els Tujue al nord i tribus del Tibet veïnes a l'oest, Goguryeo al nord-oest, i el regne Txampa al sud. Durant el seu regnat es va unificar la Xina del nord i del sud quan en 587 conquerí Liang Occidental[1] i en 589 el territori dels Chen.[2] Durant el seu regnat es va iniciar la construcció del Canal de Guangtong i el Canal de Shanyang del Gran Canal.[3] Com a budista practicant, va fomentar la propagació del budisme a través de l'estat.[4]
L'emperador Wen també va ser famós per tenir molt poques concubines, només dues (l'emperador Hongzhi de la dinastia Ming va ser l'únic monògam). En canvi, l'emperador Taizong de Tang en va tenir 3.000.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China, United States of America (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. cvi. ISBN 0810860538.
- ↑ Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000, p. 19. ISBN 9780231500043.
- ↑ Chonglan Fu, Wenming Cao. Introduction to the Urban History of China (en anglès). Springer, 2019, p. 35. ISBN 9789811382079.
- ↑ Lewis, Mark Edward. China between Empires: The Northern and Southern Dynasties (en anglès). Mark Edward Lewis, 2011, p. 5. ISBN 9780674265400.
- ↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 142-143. ISBN 978-84-7290-555-9.